El quequicom (part 1)

Com recordareu tots, la setmana pasada els pares tinguerem una reunió amb n'Alberto. Tal i com ens va comentar, aprofitarà el nostre blog per fer-mos arribar algunes reflexions que ens serveixin per entendre el que vol aconseguir amb els nostres fills i filles i que podem fer nosaltres per recolzar-li. Avui publiquem la primera entrega (les negretes son meves): 

El quequicom (I)

Tal i com vam parlar en la reunió que vam fer el dimecres, tractarem d’explicar-vos què és el que fem els dilluns i dimecres de 16h a 17h al pati de l’escola. Alguns pensaràn que la resposta és senzilla, feu bàsquet. I realment és així, fem un joc senzill al que diem bàsquet, però darrere d’aquest joc hi han moltes coses que no sempre són fàcils de veure.

En bàsquet el què fem és educar a través del joc, jugant a bàsquet pretenem trasmetre una sèrie de valors que ajudaràn als nostres jugadors i jugadores a desenvolupar-se en qualsevol aspecte de la vida. Fonamentalment són tres els valors en els que treballem: esforç, solidaritat i respecte.

Els primers dies al arribar als entrenaments, sempre incidim en la mateixa idea, els parlem de què és un equip de bàsquet, i els diguem que un equip de bàsquet és un rellotge. Als rellotges quan una peça no funciona, el rellotge no funcional. Doncs, als equips de bàsquet ens passa el mateix, quan una peça no funciona el rellotge s’atura i deixa de funcionar. Amb aquesta metàfora, tractem de treballar en ells la solidaritat, a través de la responsabilitat individual de cadascú per fer la feina que ens han encomanat, i fent-los entendre que si una peça falla és tot l’equip el que falla, per tant, quan un company no fa bé les coses, pel que sigui, hem d’ajudar-li a fer-ho bé, també és responsabilitat nostra.

El segon aspecte al que treballem és l’esforç, podíem dir que treballem la capacitat de superació. Contínuament els preguntem, als entrenaments i als partits, si em fet tot el que hem pogut, tractem de fer-los reflexionar, de fer-los percebre quin és el seu esforç real i fins a on són capaços de fer-lo arribar. Als partits, quan l’esforç dels jugadors disminueix, sempre els preguntem si saben qui jugarà finalment al partit, i la resposta és clara, l’equip que sigui capaç una mica més d’esforç que el contrari. D’aquesta manera, els anem fent conscients de que sempre podem fer un petit esforç més.

Sobre el tercer punt, el respecte, no treballem. Hi ha una dita que diu que els valors no s'ensenyen, es mostren. En aquest tercer valor és el que nosaltres tractem de fer, mostrem contínuament el nostre respecte, no només cap a ells, també cap als equips rivals, els àrbitres, etc. Simplement busquem que ho vegin amb normalitat, no volen donar-los la possibilitat de vora que altres maneres són possibles. En el cas de trobar-nos amb una situació diferent, els farem reflexionar per a que ells valorin quina actitud prefereixen.

La nostra tasca no és fàcil, en el millor dels casos, estem amb els jugadors quatre hores a la setmana, dos d’entrenament i dos de partit, no tenim temps per gaire, com a molt per a mostrar una manera de fer. Per això necessitem del tercer vèrtex del triangle que és un equip de bàsquet, teniem a l’entrenador, als jugadors, i ens faltaven els pares. 

La seva funció és la de reforçar el treball que és fa a la pista. I com poden fer-ho? D’una banda animant en el dia a dia, comentant els partits i els entrenaments, qüestionan sobre les possibles millores observades, però sempre des de la base de la diversió, si es diverteixen cada dia faràn les coses millor, si no ho fan l’equip no avançarà. I de l’altra, tenint un continu feed-back amb l’entrenador, pregunteu com van les coses, comenteu les coses que us criden l’atenció del joc, i del comportament dels vostres fills al joc. Els entrenadors a més informació més fàcil tenim la nostra feina.

En una pròxima entrada al blog, us explicarem com convertim aquests valors, dels que avui hem parlat, en bàsquet. Descobrirem per què fem el què fem als entrenaments i als partits.