La ratxa no podia durar per sempre

Després dels bons resultats dels darrers partits era d'esperar que en algun moment tindria que canviar la sort. I va ser aquest dissabte contra l'equip femení de ses Salines. Va estar un partit fàcil per a les de sant Jordi, que va guanyar-mos tots quatre parcials. Pel vist a la pista no es d'estranyar que ses Salines D estiguin en la primera posició de la taula. Molt bé al·lotes.

Les noies de Ses Salines varen fer un molt bon partit

Malauradament els nostres varen donar moltes facilitats ja des d'un principi. Si bé en atac a estones intentarem fer les coses bé i sortir amb la pilota controlada, en defensa jugarem sense intensitat durant molt de temps i semblava que no volíem portar-mos el partit. Potser el fet de que fallàssim moltes ocasions clares i la pilota no entrés com en altres partits va fer perdre la confiança als de s'Olivera. De totes formes com els hi va dir n'Alberto al finalitzar el partit, un dels equips havia guanyat perquè s'ho mereixia clarament, però realment no hem pogut aclarir quin equip era el que millor jugava al bàsquet. No havíem lluitat com per demostrar el que sabem fer.

El ribot si va estar un punt fort, malauradament no l'aprofitàrem
al contraatac com en altres partits

Però bé no tot va ser un desastre. Hi ha que destacar algunes coses positives. Com per exemple el compromís i les ganes de n'Hèctor, que al començar el partit va patir uns mareigs i dubtàvem que pogués jugar. Finalment va participar als dos darrers quarts on com sempre va estar molt lluitador i va estar felicitat especialment per n'Alberto a la roda de final de partit. També hi hauria que destacar especialment a en Marc. A pesar del poc temps que porta jugant a bàsquet es nota que te moltes ganes. Si ve encara li falta habilitat i control de pilota va estar esplendit al tercer quart. Va còrrer més que ningú i no es va separar en ningun moment del seu marcador en defensa, arribant sempre amb temps per aixecar els braços i dificultar les passades i els llançaments del contrari. Molt bé marc!. El seu germà, n'Hugo, va jugar en el segon i darrer quart i va estar més aten i ben situat que en anteriors partit, però encara li manca tensió en defensa.  En Javi també va fer  un bon paper, especialment en el primer quart, facilitant les sortides a l'atac ocupant ràpidament la part central de la pista. En defensa però li va faltar atenció en el marcatge i intensitat.

Difícil dissabte treure la pilota controlada

També hi ha que destacar les ganes que posaren els cinc jugadors que jugaren els primer quart. Es tractava d'un quintet potser poc compensat, format pels 5 jugadors que arribaren amb puntualitat, com a senyal de reforç de l'entrenador (que valora molt aquests 30 minuts abans del partit). Jugaren aquest temps en Javi, en Senn, Pau P., Pau M. i en Leo. Malgrat les ganes, ens va costar mantenir els marcatges defensius, i a pesar de sortir bé a l'atac no llançarem amb tranquil·litat. A pesar del triple que va marcar en Pau M., perdérem aquest quart 7 a 13. Als segon i tercer quart no vam millorar i els jugadors perderen confiança i es posaren nerviosos equivocant moltes de les passades i llançaments fàcils. El darrer quart el podríem haver guanyat clarament, però ens va faltar confiança. El resultat final d'aquest quart va ser de només 4-5!
En quant a l'anotació, molt més fluixa que anteriors partits, només encistellaren en Pau P., en Pau M. en Senn, i n,Hèctor.

Massa sovent la defensa oblidava el seu marcatge

I ja per acabar, tal i com va fer n'Alberto davant dels seus companys a la finalització del partit, hi ha que felicitar especialment a en Senn pel seu bon partit. Va estar el més lluitador, valent a l'atac i facilitant les coses als companys. Si bé en ocasions va mostrar-se massa nerviós, va ser possiblement el millor del partit i va demostrar que te una gran visió de joc, amb algunes assistències molt bones, que no sempre els companys pogueren aprofitar. Felicitats campió! 

A la roda de final del partit n'Alberto felicita a
 n'Hèctor i especialment a en Senn