Ja fa uns dies n'Alberto ens m'havia comentat la possibilitat d'aprofitar el blog per a poder dirigir-se als pares i mares dels jugadors de s'Olivera PDV i fer-mos arribar com li agrada treballar, els objectius a marcar-se amb l'equip i com, nosaltres els pares, podem contribuir. Aquest contacte amb els pares, en el poc temps disponible en els entrenaments o a la finalització dels partits, es massa curt com per a poder transmetre clarament la informació. Aquí teniu íntegrament el text, ben interessant, de n'Albert (les negretres no estaven al text original).
Hola a tots!
Suposo que a hores d'ara tots em conegueu, doncs ja fa unes setmanesque em vegeu pel pati de l’escola entrenant als vostres fills, i ajudant-los
als seus partits. Per si encara tenim algún despistat aprofito per a
presentar-me, sóc l’Alberto Ruiz, el nou entrenador de l’equip PDV S’Olivera de
categoría pre-mini.
Vull aprofitar aquesta ferramenta, el blog de l’equip, per presentar-me
i tractar de traslladar-vos les idees del treball que estic tractant de
desenvolupar amb els vostres fills, en el fons us estic demanant una mica
d’ajuda, perquè vosaltres també sou part de l’equip.
Començarem, amb la presentació, el meu nom ja el sabeu, fa quasi 20
anys que faig d’entrenador de bàsquet. Vaig començar a entrenar a València a
l’escola a on vaig estudiar i jugar a bàsquet (CEIP Teodoro Llorente), després
he entrenat en diferents clubs (Ros Casares València Jovens Almàssera, Gandia
Bàsquet). A Eivissa vaig arribar al 2007 per a treballar a l'Eivissa Bàsquet Sa
Graduada, a on vaig estar fins al desembre de
2010. Al començament de 2011 em vaig incorporar al PDV, a on enguany
estic entrenant el cadet femení, el mini del Portus, i ara, el premini del PDV
S’Olivera.
Tots aquests anys d'experiència m’han fet vora que l’únic resultat
important que hem d'aconseguir amb els equips és acabar els entrenaments i els
partits amb ganes de que comenci el següent entrenament i partit. Significarà
que ens hem divertit, i si ens divertim millorarem, i si millorem, al final algun partit guanyarem.
Per a mi, el bàsquet no és més que una ferramenta educativa que ens
permet traslladar una educació en valors als nens i ajudar-los en la seva
socialització. Per sobre d'objectius tècnics o tàctics, el nostre objectiu serà
traslladar als jugadors i jugadores tres valors: solidaritat, esforç i
respecte. Així als partits m’escoltareu sovint dir-lis que mirem el passe abans
que el bot, el passe és una acció solidària que ens ensenya a jugar en equip.
També m’escoltareu felicitar als jugadors per l’esforç que han fet, per sobre
del resultat obtingut. El que m’interessa és que s’acostumin a fer sempre un
esforç més del que pensaven que podien fer. Per sort, encara no he necessitat
cridar l’atenció a ningú per faltar el respecte a un company, a un rival, o a
l’àrbitre, però com diuen que els valors no s’ensenyen, sinó que es mostren,
procuro que ells sempre vegin el respecte que els tinc a ells, als rivals, als
àrbitres i als espectadors.
I com a objectiu secundari tindrem els aspectes tècnics i tàctics. En
els mesos que tinc per davant, el meu objectiu és que ells no pateixin quant
tinguin la pilota, tant individualment com en equip. Tractarem d'ensenyar-lis
no només que han de fer quan tenim la pilota, sinó a més a més, com fer-ho. No
serà fàcil aconseguir-ho. Primer hauran d'aconseguir controlar i coordinar mínimament el seu cos, i després treballar els seus mecanismes de percepció per
a poder accelerar la seva presa de decisions. Així que més que bàsquet, farem
un treball de preparació física de base que després ens permetrà aprendre el bàsquet
molt més ràpid.
Per poder desenvolupar aquesta feina, que sembla tant senzilla,
necessitaré la vostra ajuda. L’ajuda dels pares, que també sou una part important
de l’equip. Us demanaré un esforç per que tracteu que els vostres fills puguin
estar a tots els partits. Sóc conscient que és un esforç, però el partit és el
nostre examen, i no té molt de sentit estudiar tota la setmana i després no
presentar-se a l’examen. Si no fem l’examen no sabem realment què és el que
sabem. Us demanaré que sigueu puntuals amb les citacions per als partits. És
important tenir un temps per a fer un correcte escalfament, ens ajuda a la
prevenció de lesions i ens preparà per a començar el partit amb l’activació necessària. És una manera de mostrar-li a ells que l’activitat és important, i
tot que el bàsquet no és més que un joc, a través d'ell poden aprendre que han
de fer les coses sempre el millor que puguin. Us demanaré que m’ajudeu a
mantenir-los atents durant els partits i els entrenaments, no és fàcil. Procureu no fer-lis comentaris, cridar-los, ells que estiguin per feina,
escoltant a l’entrenador, mirant el partit, i animant als companys. Després del
partit tindrem temps de riure repassant tot el que ha passat. I per sobre de
tot, al finalitzar els partits, no us preocupeu pel resultat, hi han coses més
importants, ens preocuparem per si ens hem divertit, per si hem millorat, i per
si tenim moltes ganes de començar el següent entrenament.
Espero haver ajudat a entendre quina és la feina que tracto de fer amb
els vostres fills. Ens veurem al següent entrenament.
Alberto Ruiz
Hola soc na Neus, la mare d'en Héctor, m'ha agradat molt les teves paraules, com dius la base del seu aprenentatge també està en el model que nosaltres li presentem, donant sentit a les coses que fan i recolçant-los. M'encanten els entrenaments ara i a més n'Héctor disfruta molt. Seguiu així...
ResponderEliminar